1. |
Cant
04:35
|
|||
|
Cant a la misèria dels meus germans,
a les derrotes i els desenganys,
i als que lluitaren per una terra.
Cant a la vida i a l'esperança,
als que ja han perdut la confiança
i només esperen el seu final.
Cant a la victòria del perdedor
i li dedic tot el meu amor
als vençuts de l'última guerra.
No vull cantar al capital
ni al comerç internacional
ni a la moral dels polítics que trafiquen armes.
No vull cantar als camps de golf
ni als despatxos dels promotors
ni a l'asfalt que dia a dia ofega la Terra.
Cant i quan ho faig i et record a tu
el sentiment és més fort, més viu
i estimar-te, l'única doctrina.
Cant i desitj que el dia de demà,
quan arribi el nou despertar,
encara siguis aquí devora.
Cant la melodia del nou camí,
punt de partida d'un nou destí
on es respiri la teva presència.
No vull cantar al capital
ni al comerç internacional
ni a la moral dels polítics que trafiquen armes.
No vull cantar als camps de golf
ni als despatxos dels promotors
ni a l'asfalt que dia a dia ofega la Terra.
|
||||
2. |
||||
|
Corr, fuig del món romp i acaba amb tot,
observa el teu entorn.
Lluitar, aguantar, conservar la identitat,
corre lliure, somiar un món millor.
Nits als carrers, pintades als caixers,
crits a l'estació de tren.
Plors ofegats, llàgrimes de sang,
cases buides i més desnonaments.
Trenca amb tot el que t'asfixia
i recorda els teus orígens.
No estaràs mai sol, no t'aturis mai,
i amb la repressió sempre el cap ben alt
No acceptam un món on els estats
poden jugar amb les nostres vides!
No et rendeixis mai company,
seguirem fins al final.
I amb el puny alçat ben alt
guanyarem aquest combat.
Trenca amb tot el que t'asfixia
i recorda els teus orígens.
Tots units al front, no ens aturaran,
no tenim cap por per entrar en combat.
No acceptam un món on els estats
poden jugar amb les nostres vides!
No et rendeixis mai company,
seguirem fins al final.
I amb el puny alçat ben alt
guanyarem aquest combat.
Observa el teu entorn, digues que hi trobes.
Evadeix-te a un món millor, consumint drogues.
Nits als carrers, pintades als caixers,
no ho oblidis: trenca amb tot el que t'asfixia!
No et rendeixis mai, no ho pots evitar,
ets un delinqüent quan el teu crim és pensar.
Amb el puny alçat, estat natural.
No tenim cap por per entrar en combat.
Manifestacions, càrregues brutals.
No tenen final les cues d'aturats.
No acceptam un món on els estats
poden jugar amb les nostres vides!
No et rendeixis mai company,
seguirem fins al final.
I amb el puny alçat ben alt
guanyarem aquest combat.
|
||||
3. |
Vigília a Rafal Garcés
02:59
|
|||
|
Trenc d'alba a Rafal Garcès,
el sol no vol veure el dia que a poc a poc ara neix.
I un nigul d'estels
abandona aquesta nit que potser és l'última que conec.
Mirades derrotades al campament,
testimonis d'una guerra sense quarter,
el fred d'aquest hivern es fa patent;
però no pot comparar-se amb el gel de la mort
que ha captivat els cossos dels que ja no hi són.
I aquí no hi haurà perdó,
ni cura, ni extremunció;
que els arbres d'aquesta terra ja van plens
d'homes de fora-vila penjats pel coll.
Per qui ha perdut la guerra no hi ha condol.
|
||||
4. |
Germanies
05:00
|
|||
|
El silenci del matí només interromput
per la fregadissa entre espases i escuts.
Que avui massa dones i massa fills
no veuran tornar ni els pares ni els marits...
Mil cinc-cents vint-i-un,
es desperta el llegat de Simó Lo Tort,
Joan Crespí adverteix
als senyors i mascarats donar-los mort.
La Sala de l'Ofici dels Paraires
és plena de menestrals
cridant amb efervescència
que ja ha arribat el dia dels oblidats.
Darrera estocada a Rafal Garcès,
però Mallorca unida mai es rendeix,
record inesborrable d'un poble amb dignitat
contra la injustícia que avui segueix.
Darrera estocada a Rafal Garcès,
però Mallorca unida mai es rendeix,
cinc-cents anys han passat d'aquella sublevació
però l'esperit de lluita resisteix.
D'Inca, sa Pobla i Muro,
Mallorca unida al front agermanat,
Joanot Colom comanda
els qui abans d'estar oprimits volen morir en combat.
Però les tropes castellanes
a costes de Mallorca han arribat,
les comanda Juan de Velasco,
fins al centre de l'illa arriba l'embat.
|
||||
5. |
Res a perdre
05:09
|
|||
|
Quan li dónes al cap voltes i intentes reflexionar
sobre coses que no importen i ningú no en vol xerrar.
Te n'adones de l'escòria que gira pel teu voltant
amb les pautes que comporten a una trista societat.
Desmarcant-te d'aquest quadre on ens volen emmarcar,
decantar-te decideixes per l'instint que et vol guiar.
Avui elegiré no tenir remordiments:
mentre el món se mori d'oi jo tendré un gran dia.
Explica'm quants de pics el teu desig no s'ha complert
per no mossegar-ne el fruit que tant et prohibien.
Fugirem tu i jo corrents allà on no ens puguin trobar
no tenim res a perdre, si ho tenim tot a guanyar.
Seguirem la ruta que ens durà a un nou demà
on celebrem la victòria i aprenguem l'art d'estimar.
Ha tornat a sortir el sol, però tot i així és de nit,
mentre tu veus com és pon hi ha gent que mai no l'ha vist.
Tot i que no saps ni com ho podrem aconseguir
del món sortirem tu i jo per canviar el sentit dels girs.
Enlluernat per la foscor que tant de temps t'ha oprimit
trencaràs amb tot allò que et vol fer seguir el destí.
Avui elegiré no tenir remordiments:
mentre el món se mori d'oi jo tendré un gran dia.
Explica'm quants de pics el teu desig no s'ha complert
per no mossegar-ne el fruit que tant et prohibien.
Fugirem tu i jo corrents allà on no ens puguin trobar
no tenim res a perdre, si ho tenim tot a guanyar.
Seguirem la ruta que ens durà a un nou demà
on celebrem la victòria i aprenguem l'art d'estimar.
|
||||
6. |
Deixau-me viure
03:36
|
|||
|
Són les onze del matí i jo no tenc res a fer,
m'he aixecat en un femer ple de botelles de vi.
No record ja res d'ahir, no puc explicar res més,
tan sols sé que res no sé, com bé deien els antics.
Caminant per Ciutat amb ressaca i ritme ska,
no tenc cap preocupació.
Observ el meu entorn, alç la vista i me n'adon:
tot el món m'està observant.
No és que vulgui destacar,
però estic fart de ser normal.
Què vos passa, què estau mirant?!
No és que estigui trabucat,
però vosaltres ja me fartau.
Què vos passa, què estau mirant?!
Deixau-me viure...
Però ara he de tornar i doblers ja no me'n queden,
res no tenc dins la cartera, m'ho degué gastar en privar.
Però no et quedis badant, vés i agafa una gatera
que jo prenc una granera i d'aquí me'n vaig volant!
No és que vulgui destacar,
però estic fart de ser normal.
Què vos passa, què estau mirant?!
No és que estigui trabucat,
però vosaltres ja me fartau.
Què vos passa, què estau mirant?!
Deixau-me viure en pau!!
|
||||
If you like Xarxa, you may also like:
Pissed Jeans return with a barnstorming new LP in songs that swing from youthful optimism to sobering reality.
go to album
Bright New Disease
by Boris & Uniform
featured on Bandcamp Radio Jul 7, 2023
go to album
featured on Bandcamp Radio Jun 9, 2023
go to album
The Conquest Of Time
by Century
featured on Bandcamp Radio Apr 28, 2023
go to album
Peace Loving People
by Pardoner
The most slept-on band in indie music makes a welcome return with another A+ record mixing hardcore and slacker rock with jokes.
go to album
Olympia's Septic Yanks play perfectly snotty punk stripped down to its barest elements and pushed as far into the red as possible.
go to album
Trading majestic drone for smoldering assaults, the iconic Japanese outfit rekindle the leaden aggression of their early period.
go to album
